{"id":18033,"date":"2026-03-13T10:49:54","date_gmt":"2026-03-13T09:49:54","guid":{"rendered":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/?p=18033"},"modified":"2026-03-13T13:53:26","modified_gmt":"2026-03-13T12:53:26","slug":"entrevista-la-fusta-marcara-el-futur-de-larquitectura-sostenible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/entrevista-la-fusta-marcara-el-futur-de-larquitectura-sostenible\/?lang=ca","title":{"rendered":"Entrevista: \u00abLa fusta marcar\u00e0 el futur de l&#8217;arquitectura sostenible\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>En un context en qu\u00e8 l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, la reducci\u00f3 d\u2019emissions i la circularitat s\u2019han convertit en les claus per al futur del sector constructiu, la fusta emergeix com la gran aposta per transformar el model. La seva capacitat per reduir la petjada de carboni, afavorir processos industrialitzats i aportar qualitat ambiental la situa al centre del debat professional. Entrevistem els directors del <b>nou <a href=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/cat\/estudis\/formacio\/curs\/202200\/master-formacio-permanent-arquitectura-fusta\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">m\u00e0ster en Arquitectura amb Fusta<\/a><\/b> de la UPC School \u2014<strong>Jorge Blasco, \u00d3scar Linares i Emma Sebasti\u00e0<\/strong>\u2014 per entendre per qu\u00e8 avui \u00e9s tan imprescindible comptar amb professionals que integrin la fusta amb solv\u00e8ncia t\u00e8cnica, visi\u00f3 ambiental i criteri projectual.<!--more--><\/p>\n<ul>\n<li><b>L\u2019arquitectura contempor\u00e0nia viu travessada per l\u2019exig\u00e8ncia de sostenibilitat. Quins factors ambientals, industrials i econ\u00f2mics expliquen que avui la fusta sigui considerada l\u2019aposta central per al futur del sector?<\/b><\/li>\n<\/ul>\n<p>L\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, la reducci\u00f3 d\u2019emissions i la circularitat ja no s\u00f3n discursos aspiracionals, sin\u00f3 exig\u00e8ncies normatives, econ\u00f2miques, t\u00e8cniques i tamb\u00e9 projectuals. Avui el marc regulador europeu obliga a mesurar el carboni emprat en la construcci\u00f3 i la vida \u00fatil dels edificis; el mercat exigeix efici\u00e8ncia en preu i termini; i el projecte arquitect\u00f2nic ha de respondre a noves condicions ambientals, energ\u00e8tiques i materials.<\/p>\n<p>En aquest context, la fusta reuneix condicions dif\u00edcils d\u2019igualar. D\u2019una banda, \u00e9s un material biog\u00e8nic, renovable, que consumeix molt poca energia durant la seva transformaci\u00f3 industrial i muntatge i que, a m\u00e9s, emmagatzema carboni. De l\u2019altra, s\u2019adapta de manera natural als processos de preindustrialitzaci\u00f3 i construcci\u00f3 en sec, una cosa clau davant l\u2019actual manca de m\u00e0 d\u2019obra i la necessitat d\u2019escur\u00e7ar terminis. A m\u00e9s, \u00e9s un material saludable, tal com indiquen els nostres indicadors biol\u00f2gics i el nostre benestar emocional quan habitem espais en qu\u00e8 la fusta \u00e9s present visualment, t\u00e0ctilment o olfactivament.<\/p>\n<p>La fusta transforma la relaci\u00f3 entre el cos, la mat\u00e8ria i l\u2019espai. No \u00e9s simplement una alternativa t\u00e8cnica, \u00e9s una resposta coherent a un nou paradigma cultural, energ\u00e8tic i projectual.<\/p>\n<ul>\n<li><b>Esdeveniments de refer\u00e8ncia com REBUILD 2026 situen la construcci\u00f3 industrialitzada i la fusta al centre del debat. Estem davant d\u2019una tend\u00e8ncia conjuntural o davant d\u2019un canvi estructural del model?<\/b><\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Adobe-Express-file-scaled.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18037 size-medium\" src=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Adobe-Express-file-300x217.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"217\" srcset=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Adobe-Express-file-300x217.jpg 300w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Adobe-Express-file-1024x741.jpg 1024w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Adobe-Express-file-768x556.jpg 768w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Adobe-Express-file-1536x1111.jpg 1536w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Adobe-Express-file-2048x1482.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Podr\u00edem aventurar-nos a dir que l\u2019arquitectura entesa com a art de la delimitaci\u00f3 espacial va n\u00e9ixer al mateix temps que l\u2019\u00fas constructiu de la fusta. Els <i>tekton<\/i> van ser antics fusters grecs dedicats a la construcci\u00f3 de vaixells, activitat que, l\u00f2gicament, desenvolupaven en fusta. Tanmateix, amb el temps, les seves habilitats constructives es van anar transferint a poc a poc a la construcci\u00f3 arqui-<i>tektonica<\/i> i, si b\u00e9 inicialment van emprar els seus coneixements constructius en la construcci\u00f3 d\u2019elements de coberta en fusta, finalment van acabar assumint la construcci\u00f3 en la seva totalitat i amb tota mena de materials.<\/p>\n<p>Per tant, l\u2019\u00fas constructiu de la fusta existeix des que existeix l\u2019arquitectura. I el moment en qu\u00e8 es va produir la seva revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica moderna va ser a principis del segle XX, quan el fuster alemany Otto Hetzer va patentar el seu sistema de fusta encolada laminada. De la mateixa manera que la conjunci\u00f3 de ferro i carboni va donar lloc a l\u2019acer modern o que la conjunci\u00f3 de formig\u00f3 i acer va donar lloc al formig\u00f3 armat actual, la fusta va necessitar sotmetre\u2019s a un proc\u00e9s de laminaci\u00f3 i encolat per convertir-se en una fusta tecnol\u00f2gicament processada, capa\u00e7 d\u2019afrontar els reptes t\u00e8cnics i projectuals actuals.<\/p>\n<p>Per tant, no estem davant d\u2019un invent recent o conjuntural, sin\u00f3 davant d\u2019una reactivaci\u00f3 hist\u00f2rica d\u2019una tecnologia madura, en un nou paradigma industrial, energ\u00e8tic i clim\u00e0tic. Mentre que aquest canvi de paradigma va comen\u00e7ar a gestar-se fa d\u00e8cades al centre i al nord d\u2019Europa, al nostre pa\u00eds s\u2019est\u00e0 produint ara perqu\u00e8 \u00e9s ara quan han conflu\u00eft noves exig\u00e8ncies energ\u00e8tiques, nous contextos industrials i nous requeriments arquitect\u00f2nics. A m\u00e9s, el nostre particular sistema de licitaci\u00f3 d\u2019obres afavoreix la implementaci\u00f3 de sistemes preindustrialitzats oberts i replicables per diferents empreses, cosa que la fusta permet millor que altres models tancats o patentats.<\/p>\n<p>Per tant, no estem davant d\u2019una tend\u00e8ncia conjuntural, sin\u00f3 davant d\u2019un canvi estructural. Estem vivint el moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 un material \u201cde sempre\u201d est\u00e0 adquirint una nova significaci\u00f3.<\/p>\n<ul>\n<li><b>Quan analitzem el cicle de vida \u2014des de la fase de producci\u00f3 fins al final d\u2019\u00fas\u2014, quin impacte real pot tenir la fusta en la reducci\u00f3 d\u2019emissions en comparaci\u00f3 amb els sistemes convencionals?<\/b><\/li>\n<\/ul>\n<p>Per entendre d\u2019una manera senzilla el cicle de vida complet, podem distingir tres grans etapes: el pas de la mat\u00e8ria a l\u2019objecte constru\u00eft, l\u2019\u00fas d\u2019aquest objecte constru\u00eft (vida \u00fatil) i la seva obsolesc\u00e8ncia. Un error com\u00fa \u00e9s posar l\u2019accent nom\u00e9s en les dues primeres etapes: la que t\u00e9 a veure amb l\u2019obtenci\u00f3 del material, la seva transformaci\u00f3 industrial, el seu transport i posada en obra; i la que t\u00e9 a veure amb el consum energ\u00e8tic vinculat al seu \u00fas.<\/p>\n<p>Pel que fa a la primera etapa, la fusta \u00e9s especialment avantatjosa perqu\u00e8 emmagatzema aproximadament una tona de CO\u2082 per metre c\u00fabic. A m\u00e9s, la seva transformaci\u00f3 industrial requereix menys energia f\u00f2ssil que la producci\u00f3 d\u2019acer o formig\u00f3, ja que les plantes de ciment i acer estan intr\u00ednsecament lligades a processos altament emissors, mentre que la transformaci\u00f3 de la fusta, en canvi, pot integrar-se en l\u00f2giques energ\u00e8tiques molt m\u00e9s eficients i renovables (tenim casos al nostre pa\u00eds en qu\u00e8 els \u201cresidus\u201d derivats de la transformaci\u00f3 industrial de la fusta s\u2019empren com a font d\u2019energia en forma de biomassa, tant per donar servei a les mateixes instal\u00b7lacions com a petits nuclis urbans colindants). Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de la dada quantitativa, hi ha una dimensi\u00f3 qualitativa que no se\u2019ns ha d\u2019escapar: estar en una serradora o en una nau de transformaci\u00f3 de fusta \u00e9s una experi\u00e8ncia molt diferent \u2014millor\u2014 que estar en una planta de <em>clinker<\/em> o d\u2019acer: no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 ambiental, sin\u00f3 que t\u00e9 a veure amb all\u00f2 que percebem com a \u201centorn saludable\u201d en termes cient\u00edfics i culturals. La fusta connecta producci\u00f3 i territori, recurs i paisatge, i aix\u00f2 ho percebem conscientment i inconscientment.<\/p>\n<p>L\u2019etapa interm\u00e8dia del cicle de vida, la que t\u00e9 a veure amb l\u2019\u00fas de l\u2019edifici, est\u00e0 directament vinculada al seu consum energ\u00e8tic, especialment \u2014encara que no nom\u00e9s\u2014 en la producci\u00f3 de clima i il\u00b7luminaci\u00f3. Aqu\u00ed \u00e9s fonamental que el projecte hagi implementat des de la seva concepci\u00f3 estrat\u00e8gies clim\u00e0tiques passives, incorpori materials adequats, utilitzi equips de producci\u00f3 altament eficients i, tamb\u00e9, que l\u2019usuari entengui que ha de modelar els seus est\u00e0ndards de confort. A aquesta etapa se li est\u00e0 prestant tamb\u00e9 una atenci\u00f3 especial.<\/p>\n<p>Tanmateix, l\u2019etapa m\u00e9s desatesa \u00e9s l\u2019\u00faltima, la que t\u00e9 a veure amb la fase d\u2019obsolesc\u00e8ncia de l\u2019edifici. A aquest efecte, \u00e9s did\u00e0ctic rec\u00f3rrer a la distinci\u00f3 que es fa, en l\u2019\u00e0mbit de la ramaderia, entre excrement i fem. Aquesta distinci\u00f3 no t\u00e9 una base biol\u00f2gica, sin\u00f3 funcional i cultural, ja que el primer es refereix a un residu org\u00e0nic molest expulsat per un animal del qual cal desfer-se, mentre que el segon \u00e9s considerat un recurs valu\u00f3s que permet reciclar (\u00e9s a dir, reiniciar el cicle) ramader fertilitzant el camp, que alimenta l\u2019animal, que produeix el fem. La difer\u00e8ncia entre l\u2019un i l\u2019altre \u00e9s la gesti\u00f3 i el prop\u00f2sit. En aquest sentit, portem d\u00e8cades concebent les restes obsoletes dels edificis com a \u201cexcrements\u201d t\u00e8cnics, com una cosa de la qual desfer-se en un abocador, per\u00f2 tenim l\u2019oportunitat de concebre\u2019ls com a \u201cfem\u201d constructiu. Aquesta reciclabilitat \u00e9s aplicable, d\u2019una manera o altra, a gaireb\u00e9 tots els materials constructius; per\u00f2 en el cas de la fusta, a causa del seu origen biol\u00f2gic, \u00e9s especialment favorable. Si incorporem el cicle complet, des del bosc fins al desmuntatge, la fusta permet concebre l\u2019edifici com un futur banc de materials reutilitzables i no com un munt de futurs residus. A m\u00e9s, la fusta \u00e9s un material especialment \u00fatil en rehabilitaci\u00f3, per la seva lleugeresa i f\u00e0cil treballabilitat, fet que la fa especialment indicada per allargar la vida d\u2019edificacions ja existents.<\/p>\n<ul>\n<li><b>Existeixen avui marcs normatius i aven\u00e7os tecnol\u00f2gics suficients a Europa per consolidar la fusta com a sistema estructural competitiu tamb\u00e9 en projectes de mitjana i gran escala?<\/b><\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/projectes_fusta_square-300x300.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18042 size-medium\" src=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/projectes_fusta_square-300x300.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/projectes_fusta_square-300x300.jpg 300w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/projectes_fusta_square-1024x1024.jpg 1024w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/projectes_fusta_square-150x150.jpg 150w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/projectes_fusta_square-768x768.jpg 768w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/projectes_fusta_square.jpg 1044w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La noci\u00f3 d\u2019escala es pot entendre aqu\u00ed en dos nivells: constructiva i industrial.<\/p>\n<p>A escala constructiva, la fusta no ha de competir directament amb el formig\u00f3 o l\u2019acer en igualtat mec\u00e0nica. T\u00e9 propietats diferents i exigeix pensar el projecte des de les seves pr\u00f2pies lleis. La rivalitat directa per substituci\u00f3 \u00e9s una primera fase de canvi de paradigma material que ja s\u2019ha produ\u00eft en altres ocasions al llarg de la hist\u00f2ria de l\u2019arquitectura i que t\u00e9 un recorregut curt. Per\u00f2, com hem vist abans, els aven\u00e7os no es produeixen per substituci\u00f3, sin\u00f3 per hibridaci\u00f3: el futur probablement passi per relacions h\u00edbrides m\u00e9s complexes i riques, en qu\u00e8 cada material \u2014el formig\u00f3, l\u2019acer i la fusta\u2014 aporti el millor de si mateix en les proporcions adequades. A Europa, les estructures h\u00edbrides i les combinacions materials ja s\u00f3n una realitat consolidada.<\/p>\n<p>A escala productiva i industrial, que \u00e9s al que realment es referia la pregunta, el repte \u00e9s m\u00e9s gran. El nostre pa\u00eds ha de ser capa\u00e7 de gestionar els seus boscos productius combinant efici\u00e8ncia i responsabilitat i, al mateix temps, ha de desenvolupar una ind\u00fastria \u2014pr\u00f2pia i apropiada\u2014 capa\u00e7 de transformar fusta en volum i velocitat suficients. Som en aquest moment. I en aquest proc\u00e9s, els t\u00e8cnics \u2014no nom\u00e9s arquitectes, tamb\u00e9 enginyers i responsables industrials\u2014 s\u00f3n fonamentals.<\/p>\n<ul>\n<li><b>A mitj\u00e0 termini, quin tipus de perfil professional demandar\u00e0 el mercat per impulsar projectes en fusta? M\u00e9s enll\u00e0 del vessant t\u00e8cnic, quin canvi de mentalitat exigir\u00e0 treballar en aquest nou model constructiu?<\/b><\/li>\n<\/ul>\n<p>En tot just un segle hem passat d\u2019una relaci\u00f3 gaireb\u00e9 artesanal entre arquitectes, fabricants i constructors a una relaci\u00f3 mediada pel cat\u00e0leg i la producci\u00f3 en massa. Durant d\u00e8cades, la gesti\u00f3 de recursos i materials s\u2019ha mogut gaireb\u00e9 exclusivament per l\u00f2giques d\u2019optimitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, malbaratant ingents quantitats de mat\u00e8ria i energia.<\/p>\n<p>Avui, en un context d\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, la gesti\u00f3 de recursos i energia es converteix en una q\u00fcesti\u00f3 central, de car\u00e0cter gaireb\u00e9 \u00e8tic. Aix\u00f2 transformar\u00e0 la relaci\u00f3 entre arquitectura i ind\u00fastria. La ind\u00fastria haur\u00e0 d\u2019oferir solucions preindustrialitzades, per\u00f2 adaptables, en qu\u00e8 l\u2019optimitzaci\u00f3 energ\u00e8tica i material sigui un par\u00e0metre m\u00e9s del projecte. Alhora, el projectista haur\u00e0 d\u2019interioritzar els condicionants industrials, energ\u00e8tics i log\u00edstics en la concepci\u00f3 del projecte.<\/p>\n<p>En aquest sentit, l\u2019\u00fas de la fusta est\u00e0 sent simult\u00e0niament causa i efecte d\u2019aquest canvi de mentalitat. Qui projecta en fusta ha de con\u00e8ixer les seves dimensions, els seus processos, la seva disponibilitat territorial, la seva tra\u00e7abilitat, etc. I aquestes l\u00f2giques acabaran traslladant-se, inevitablement, tamb\u00e9 a altres materials de projecte.<\/p>\n<ul>\n<li><b>A l\u2019octubre comenceu la primera edici\u00f3 del m\u00e0ster en Arquitectura amb Fusta. Quines necessitats de talent al sector vau detectar que us van portar a impulsar aquest programa?<\/b><\/li>\n<\/ul>\n<p>Per dir-ho d\u2019una manera provocativa, vam detectar que no falta t\u00e8cnica, sin\u00f3 que falten t\u00e8cnics. La ind\u00fastria disposa de sistemes avan\u00e7ats i coneixement acumulat. Tanmateix, moltes empreses del sector s\u2019han vist obligades a assumir el risc de desenvolupar t\u00e8cnicament projectes perqu\u00e8 els prescriptors i projectistes no dominen prou la t\u00e8cnica de la fusta. Aix\u00f2 genera inseguretat: la ind\u00fastria inverteix sense garantia d\u2019adjudicaci\u00f3 i els promotors perceben una incertesa que, en molts casos, no \u00e9s real, sin\u00f3 derivada del desconeixement. La conjunci\u00f3 de manca de control t\u00e8cnic i incertesa deriva, no poques vegades, en el fet que en molts projectes es descarti la fusta en fases avan\u00e7ades.<\/p>\n<p>El m\u00e0ster neix per reduir aquesta bretxa, amb la voluntat de formar professionals que siguin capa\u00e7os d\u2019incorporar-se i impactar en qualsevol dels agents que participen en el proc\u00e9s: la ind\u00fastria, els promotors, les oficines t\u00e8cniques, les enginyeries, els estudis d\u2019arquitectura, les constructores, etc.<\/p>\n<ul>\n<li><b>El programa s\u2019articula des d\u2019una triple mirada \u2014<\/b><b>T\u00e8cnica, Ind\u00fastria i Projecte<\/b><b>\u2014. Per qu\u00e8 era fonamental abordar la fusta de manera integral i no \u00fanicament des de la seva dimensi\u00f3 <\/b><b>t\u00e8cnica<\/b><b>?<\/b><\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/construccio_fusta_square-300x300.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18045 size-medium\" src=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/construccio_fusta_square-300x300.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/construccio_fusta_square-300x300.jpg 300w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/construccio_fusta_square-1024x1024.jpg 1024w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/construccio_fusta_square-150x150.jpg 150w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/construccio_fusta_square-768x768.jpg 768w, https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/construccio_fusta_square.jpg 1044w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Com hem comentat anteriorment, la clau no \u00e9s ensenyar nom\u00e9s un conjunt de t\u00e8cniques i coneixements a aplicar per afegit a una manera de pensar aliena i prefigurada, sin\u00f3 transformar la mateixa manera de concebre l\u2019arquitectura i la construcci\u00f3. L\u2019\u00fas de la fusta, amb les seves caracter\u00edstiques i limitacions, obliga a desenvolupar aquesta manera de pensar perqu\u00e8, en cas contrari, no n\u2019explota les possibilitats. Per tant, l\u2019\u00fas de la fusta no s\u2019ha de reduir a la mera aplicaci\u00f3 d\u2019un material.<\/p>\n<p>Considerem que el coneixement t\u00e8cnic al voltant de la fusta \u00e9s fonamental, dir\u00edem fins i tot imprescindible; per\u00f2, al mateix temps, per si sol \u00e9s insuficient. Si s\u2019aborda de manera fragmentada, nom\u00e9s des del c\u00e0lcul o el detall, perd la seva pot\u00e8ncia transformadora.<\/p>\n<p>El M\u00e0ster d\u2019Arquitectura amb Fusta de la UPC habita l\u2019espai que conformen tres vectors: la ind\u00fastria \u2014obtenci\u00f3 i transformaci\u00f3 de la mat\u00e8ria\u2014, la t\u00e8cnica \u2014estructural i constructiva\u2014 i el projecte arquitect\u00f2nic \u2014com a proc\u00e9s, no com a resultat\u2014. I aquesta manera de pensar es tradueix en una triple codirecci\u00f3 formada per Emma Sebasti\u00e0 (Ind\u00fastria), Jorge Blasco (T\u00e8cnica) i \u00d3scar Linares (Projecte).<\/p>\n<ul>\n<li><b>Treballar amb la fusta com a material constructiu exigeix una estreta coordinaci\u00f3 entre disseny, c\u00e0lcul, ind\u00fastria i muntatge. Com es trasllada aquesta l\u00f2gica col\u00b7laborativa a la metodologia del m\u00e0ster?<\/b><\/li>\n<\/ul>\n<p>El m\u00e0ster s\u2019inicia amb un primer m\u00f2dul de Fonaments, a trav\u00e9s del qual es presenten les propietats materials i industrials de la fusta, els tipus de fusta, la gesti\u00f3 del bosc, etc. Aquest primer m\u00f2dul dona pas a tres m\u00e9s, que es desenvolupen en paral\u00b7lel, en els quals es forma l\u2019alumne en l\u2019\u00e0mbit de la construcci\u00f3 (disseny de sistemes i unions), l\u2019estructura (dimensionament i c\u00e0lcul d\u2019estructures i unions) i el projecte (a diferents escales). Aquesta formaci\u00f3 transversal es complementa amb una oferta d\u2019assignatures optatives que serveixen per aprofundir en els diferents interessos que puguin tenir els alumnes, com ara la intervenci\u00f3 en arquitectures existents de fusta, la bioconstrucci\u00f3, el desenvolupament t\u00e8cnic a nivell de pl\u00e0nols de taller de projectes en fusta o fins i tot el treball manual en fusta al mateix taller, en qu\u00e8 es pret\u00e9n que els alumnes amb titulaci\u00f3 universit\u00e0ria (futurs prescriptors) entrin tamb\u00e9 en contacte amb altres t\u00e8cnics i professionals del sector (muntadors, industrials). Finalment, el TFM serveix per sintetitzar totes aquestes q\u00fcestions a trav\u00e9s del desenvolupament t\u00e8cnic d\u2019un projecte.<\/p>\n<p>Per tant, no es tracta de blocs a\u00efllats, sin\u00f3 de q\u00fcestions que dialoguen i es complementen constantment. L\u2019alumne apr\u00e8n a prendre decisions projectuals entenent-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies estructurals i industrials. Compr\u00e8n com la transformaci\u00f3 industrial condiciona dimensions, log\u00edstica i muntatge. I ent\u00e9n com el proc\u00e9s constructiu retroalimenta el disseny. Incorporem ind\u00fastria real, casos constru\u00efts i l\u00f2gica de proc\u00e9s. No ensenyem peces soltes, sin\u00f3 les seves relacions.<\/p>\n<ul>\n<li><b>L\u2019enfocament \u201cLearn by Building\u201d i les sessions pr\u00e0ctiques presencials s\u00f3n part essencial del programa. Qu\u00e8 aporta aquesta experimentaci\u00f3 material directa en la formaci\u00f3 dels professionals?<\/b><\/li>\n<\/ul>\n<p>El proc\u00e9s d\u2019aprenentatge sol basar-se en la (re)creaci\u00f3 de situacions versemblants que enfronten l\u2019alumne amb el que ser\u00e0 la seva realitat professional futura. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s un m\u00e8tode eficient en molts aspectes i, a m\u00e9s, permet reproduir situacions dif\u00edcils de reproduir de manera real. Per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 les seves limitacions. El gran risc \u00e9s que aquesta experi\u00e8ncia d\u2019aprenentatge es quedi en un pla massa abstracte si no existeix contacte directe amb la realitat i que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019estudiant no sigui capa\u00e7 de vincular all\u00f2 que apr\u00e8n amb la realitat que es trobar\u00e0 fora. En un m\u00e0ster de formaci\u00f3 cont\u00ednua aquest risc \u00e9s menor, ja que molts dels estudiants ja tenen un bagatge professional suficient, per\u00f2 \u00e9s probable que aquest bagatge no inclogui l\u2019experi\u00e8ncia directa amb la fusta.<\/p>\n<p>Amb altres materials, com ara el formig\u00f3 o l\u2019acer, la relaci\u00f3 entre disseny, producci\u00f3 i posada en obra, o entre dimensionament i comportament mec\u00e0nic, no \u00e9s intu\u00eftiva. Per\u00f2 amb la fusta la relaci\u00f3 \u00e9s immediata i sensorial. La fusta funciona mitjan\u00e7ant addici\u00f3 i assemblatge i, en aquest sentit, la seva experi\u00e8ncia directa transforma la manera de pensar i projectar. A difer\u00e8ncia d\u2019altres materials d\u2019origen mineral, la fusta es sent, s\u2019olora, es toca, es coneix mitjan\u00e7ant experimentaci\u00f3 directa. De sobte, aquest contacte directe dona un nou sentit a all\u00f2 apr\u00e8s a trav\u00e9s de les sessions te\u00f2riques o els casos d\u2019estudi. El \u201clearning by building\u201d no \u00e9s un complement pr\u00e0ctic, sin\u00f3 un moment clau en qu\u00e8 la t\u00e8cnica deixa de ser informaci\u00f3 per convertir-se en comprensi\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En un context en qu\u00e8 l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, la reducci\u00f3 d\u2019emissions i la circularitat s\u2019han convertit en les claus per al futur del sector constructiu, la fusta emergeix com la gran aposta per transformar el model. La seva capacitat per reduir la petjada de carboni, afavorir processos industrialitzats i aportar qualitat ambiental la situa al centre &#8230; <a title=\"Entrevista: \u00abLa fusta marcar\u00e0 el futur de l&#8217;arquitectura sostenible\u00bb\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/entrevista-la-fusta-marcara-el-futur-de-larquitectura-sostenible\/?lang=ca\" aria-label=\"Read more about Entrevista: \u00abLa fusta marcar\u00e0 el futur de l&#8217;arquitectura sostenible\u00bb\">Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18052,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,15,11],"tags":[1495,2536,2540,2539,2141,2538,854,1398,2537,19,1153,51],"class_list":["post-18033","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura","category-entrevistaes","category-sostenibilitat","tag-arquitectura-ca","tag-arquitectura-amb-fusta","tag-arquitectura-sostenible","tag-construir-amb-fusta","tag-entorn-construit","tag-entrevista-directors-master-en-arquitectura-amb-fusta","tag-entrevistes","tag-entrevistes-direccio-academica","tag-master-arquitectura-amb-fusta","tag-masters-arquitectura_2","tag-nous-masters","tag-sostenibilitat-2"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18033","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18033"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18033\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18047,"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18033\/revisions\/18047"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18033"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18033"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/upcschool.upc.edu\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18033"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}