La transició cap a la neutralitat climàtica ha passat de ser un horitzó futur a una urgència inajornable per al sector industrial. Per analitzar com les empreses poden afrontar el repte de la descarbonització, integrar polítiques de sostenibilitat i superar la bretxa de perfils tècnics, conversem amb Jordi Bou Serra , doctor en Ciències Químiques, professor a l'ETSEIB (UPC) i expert en biodegradació de materials. Bou, director acadèmic del postgrau en Gestió Integral de l'Impacte Ambiental i Descarbonització de la Generalitat de Catalunya i la UPC School, ens dona més detalls sobre la nova edició del programa: una formació pràctica dissenyada per transformar la regulació ambiental en una oportunitat competitiva. La Unió Europea fixa la neutralitat climàtica per al 2050 i l'Agència Internacional de l'Energia assenyala la indústria com un dels sectors emissors principals. En quin punt es troba actualment el teixit industrial català davant d'aquest repte i quines són les principals resistències o frens que tenen les empreses? En aquests moments, les indústries catalanes estan molt poc adaptades a l'equilibri d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, que són els principals causants del canvi climàtic. Depenen molt de les empreses generadores d'electricitat, si aquestes ofereixen prou electricitat renovable poden anar adaptant-se cap a la neutralitat climàtica. Iniciatives pròpies, com seria la instal·lació panells fotovoltaics, depenen molt de les ajudes institucionals. Pel que fa al transport, encara hi ha poc equip logístic no generador de gasos d'efecte hivernacle (essencialment transport elèctric unitari). Les resistències sempre són de caràcter econòmic, per tant, s'ha d'aprofitar moments de bona economia per afavorir les inversions de tipus ambiental dirigides a mitigar les emissions de gasos i residus contaminants. Tradicionalment, moltes empreses han vist la regulació ambiental com una càrrega burocràtica o un cost afegit. Com es pot canviar aquesta percepció perquè la sostenibilitat i la reducció d'emissions es converteixin en un motor de competitivitat i innovació? Primer de tot calen equips humans que coneguin les normatives. Aquestes seran les persones que faran que el procés burocràtic no sigui vist com una molèstia i veuran la regulació ambiental com un avantatge social i, encara que menys, competitiu. En segon lloc, caldria una bona comunicació entre el teixit empresarial i les institucions que tenen la responsabilitat ambiental. Segons la meva experiència, aquest intercanvi d'opinions sempre ha sigut molt beneficiós pels usuaris, siguin empresarials o individuals. La competitivitat és la finalitat amb compliment de totes les normatives ambientals.  Com he dit, les principals barreres són, sobretot, econòmiques i tecnològiques, les empreses necessiten mantenir la seva competitivitat i sovint mostren prudència, però cal avançar, atès que la competitivitat és la finalitat i la visió d'aquest curs va en aquest sentit, seguir sent competitius amb compliment de totes les normatives ambientals. La descarbonització no consisteix només a “no emetre contaminants”, sinó a transformar els processos de fons. Quin paper juguen conceptes com l'economia circular, el reaprofitament de residus o l'ús de registres d'emissions com el nou Reglament E-PRTR en el dia a dia d'una planta industrial que vol ser sostenible? Són models que s'han d'anar implementant i que en un futur (esperem que proper) haurien de ser el que és habitual. De la mateixa forma que la internacionalització o la qualitat són entorns que es veuen imprescindibles en un procés productiu o de serveis, la descarbonització (en totes les seves modalitats) ha d'anar incorporant-se en el dia a dia industrial o de serveis. La indústria catalana és conscient que la descarbonització ha deixat de ser una opció per convertir-se en una necessitat estratègica. En els darrers anys s'han fet avenços significatius la implantació de sistemes de gestió ambiental i un millor coneixement de les normatives facilitarà aquesta adaptació cap al futur. Tanmateix, cada vegada és més evident que la descarbonització no s'ha de veure únicament com una exigència ambiental, sinó com una oportunitat per millorar l'eficiència, reduir la dependència energètica, incrementar la resiliència industrial i guanyar competitivitat en un mercat que exigeix productes amb una petjada de carboni cada cop menor. El repte principal d'aquest respecte a la necessitat de descarbonitzar-se, és facilitar les condicions tècniques i administratives perquè puguin fer-ho al ritme que exigeixen els objectius climàtics europeus. També és important que les administracions avancin cap a models regulatoris més àgils, previsibles i orientats a facilitar la transició, i això és que aquest curs ofereix. En aquest context, l'economia circular té un paper fonamental. Parlem de reduir el consum de matèries primeres, allargar la vida útil dels productes, valoritzar subproductes i convertir residus que abans es consideraven un problema en nous recursos. Això no només genera beneficis ambientals, sinó que també pot reduir costos i augmentar la resiliència de les empreses davant les fluctuacions dels mercats de matèries primeres i energia. La descarbonització exigeix precisament connectar-se en tots els nivells. Cal una visió integral i això ho dona el curs de postgrau. Es parla sovint d'una bretxa formativa al sector: falten professionals que combinin el coneixement tècnic i regulatori amb una visió estratègica de negoci. Quines carències principals en l'ambit formatiu esteu detectant a l'hora d'afrontar la transició verda a la indústria?  Actualment, hi ha diverses alternatives universitàries per formar titulats superiors en temes ambientals (graus i màsters). Algunes tenen un caràcter científic notable, però els manca la pràctica empresarial o institucional. Altres tenen un perfil molt tècnic i molt concret en alguns temes (medi ambient de les aigües, residus, etc.) i els faltaria una visió una mica més àmplia. La part reglamentària sempre ha quedat relegada a una part introductòria, sobretot, caldria molta classe pràctica que s'ajusti a les tasques que es farien en el món real. El 2 de febrer posareu en marxa la segona edició d'aquest postgrau, que es cursarà essencialment en línia. Quina valoració feu de la primera edició i com encareu aquesta nova convocatòria? La primera edició es va fer en modalitat semipresencial i híbrida. Realment el professorat prefereix la presencialitat, pel fet que el curs s'alimentava molt de la discussió de casos específics i el debat va ser molt important. Tanmateix, molts alumnes no podien assistir a causa de compromisos laborals, familiars o inclous geogràfics. Per això, hem decidit que en aquesta edició les classes seran majoritàriament telemàtiques. Nogensmenys, cada 5 – 6 setmanes farem una sessió presencial que ens servirà per fer debats, presentacions de treballs i atendre qüestions, tant de l'alumnat com del professorat. En aquesta edició no hi haurà microcredencials, sinó que el curs de postgrau durarà des de febrer fins juny, a raó de classes expositives, problemes i preguntes 2 tardes a la setmana. Es dedicarà un nombre d'hores significatiu a la prevenció dels impactes negatius sobre el medi ambient en tots els seus vessants. El programa pretén formar professionals que passin d'un model reactiu, centrat a resoldre problemes quan apareixen, a un model preventiu, capaç d'anticipar riscos ambientals, adaptar-se als canvis normatius i identificar oportunitats de millora abans que esdevinguin una necessitat o una obligació. La prevenció permet evitar incidències ambientals, sancions, costos sobrevinguts i inversions correctores molt més costoses que una bona planificació inicial. En aquest sentit, la gestió ambiental moderna i objecte del programa  és cada vegada més una eina de previsió i de gestió estratègica a més de competitivitat. Aquest canvi de perspectiva és fonamental per entendre la descarbonització i l'economia circular (un altre dels mòduls) que es basen precisament a prevenir impactes ambientals abans que es produeixin.A Voldria fer èmfasi en la impartició de casos reals i en aplicació pràctica de les normatives, tant europees com estatals i autonòmiques. Val a dir que aquestes regles van canviant i aquests canvis, que es treballen durant el curs, seran els que facilitaran el funcionament del nostre teixit industrial i la manera d'aplicar-los, ja sigui com a treballador de qualsevol administració, consultora, o dins d'una empresa. El programa neix d'una col·laboració directa entre la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental (DGCCQA) de la Generalitat de Catalunya i la UPC School. Quin és el valor d'aquesta aliança formativa entre el sector públic i l'acadèmic, i com es reflecteix en el quadre docent del postgrau? Qualsevol curs on s'ensenyin experteses de caràcter universitari (tecnologia i ciència) combinades amb professionals coneixedors de la pràctica del dia a dia, sempre és altament positiu. Els assistents tenen l'opció d'encaixar ràpidament els conceptes bàsics amb la pràctica empresarial, institucional o industrial. Els professors de la UPC imparteixen els conceptes més científics i el professorat de la DGCCQA entren directament en la pràctica de les normatives i reglamentació ambiental actual. No es llegeixen les normatives, s'expliquen basades en casos pràctics i en els problemes que poden solucionar. En aquest curs esperem que l'alumnat acabi com experts en la gestió ambiental, en especial en l'àmbit català, que és perfectament extrapolable a altres comunitats espanyoles o fins i tot europees. Finalment, l'objectiu és que els participants no només coneguin la normativa o les tecnologies disponibles, sinó que siguin capaços de traduir aquest coneixement en decisions estratègiques dins de les seves organitzacions. És precisament aquesta connexió entre política pública, coneixement acadèmic i realitat empresarial el que dona valor diferencial al programa i el converteix en una eina útil per liderar la transició verda des de l'àmbit industrial.

Carolina Jarreta Aranaz , alumni del màster en BIM Management de la UPC School i participant del programa d'orientació Projecta't, dirigeix avui el departament de Serveis Digitals a TYLin EU/LATAM. Amb més d'una dècada d'experiència al capdavant de la digitalització en el sector AECO, la Carolina ha liderat la integració de la metodologia BIM i la implantació de la ISO 19650 en projectes de gran envergadura per a entitats com ADIF, el Port de Barcelona o Infraestructures.cat. La seva trajectòria l'ha portat a convertir-se en finalista del prestigiós Digital Change Maker Award 2026 de CIBSE , un dels reconeixements internacionals més destacats a la innovació en enginyeria. Coneixem la seva experiència. Enhorabona per ser finalista del Digital Change Maker Award 2026 ! Què ha significat per a tu aquesta nominació al teu treball impulsant la transformació digital en el sector? Per a mi ha significat una cosa molt especial: que una institució com CIBSE i la Society of Digital Engineering reconegui una disciplina que gairebé mai surt a la foto. En el nostre sector es valora, amb raó, allò que es veu: un viaducte, un túnel, una estació. Però darrere de cadascun d'aquests projectes hi ha una cosa invisible que ho sosté tot, que és la gestió de la informació. Que els meus models encaixin, que centenars de persones treballin sobre una mateixa versió de la veritat i que el coneixement no es perdi quan algú marxa. És la pega de tot i de tots/es. És una feina de trinxera: ordenar processos, assegurar la governança de la dada i aconseguir que els equips adoptin noves metodologies sense tornar-se bojos. Per això, que un jurat internacional destaqui precisament la governança, el desenvolupament de persones i la capacitat de convertir la innovació en processos que perduren m'ha emocionat molt. És com si, per una vegada, algú hagués fet una foto d'allò invisible. I la il·lusió és doble, perquè el nostre projecte de la digitalització de la Línia 1 del Metro de Granada per al desenvolupament del Bessó Digital també ha estat nominat en la categoria Best Project and Collaboration . És aquesta mateixa pega aplicada a una infraestructura en servei, en estreta col·laboració amb la Junta d'Andalusia, l'operador i els mantenidors. I estic molt feliç perquè aquest reconeixement és també de tot l'equip que fa aquesta feina silenciosa cada dia a TYLin. La teva aposta per la innovació ve de lluny. Vas cursar el màster en BIM Management en una de les seves primeres edicions i ja el 2014 vas guanyar el 3r premi al Congrés Internacional de BIM de Valladolid. Mirant enrere, com et va ajudar aquella etapa a la UPC School a construir la base tècnica que avui et permet liderar projectes de tanta envergadura? Amb quin gran aprenentatge et quedes d'aquella etapa? Aquella etapa va canviar de manera radical el rumb de la meva vida professional. El màster en BIM Management em va ensenyar a qüestionar-ho tot, a no conformar-me amb l' statu quo i a buscar constantment com millorar els processos. De fet, com a treball final es contemplava pensar com crear models de negoci completament nous. Aquí vull destacar la meva enorme influència d'Eloi Coloma i Montse Armengol: més enllà d'ensenyar-nos la metodologia BIM, ens van transmetre aquesta inquietud per no conformar-nos, per donar sempre una altra volta de cargol i transformar les coses. I, sobretot, a posar les persones al centre de la gestió del canvi i de la col·laboració. Vàrem ser la primera edició del màster en BIM Management. Èrem, en cert sentit, l'experiment, però en va sortir una fornada increïble de professionals. Vaig aprendre moltíssim dels meus companys, amb els quals encara avui continuo en contacte i creixent. Quan ens vam presentar al Congrés de Valladolid el 2014, ja col·laboràvem de debò: gestionàvem dades i treballàvem amb formats oberts per entendre'ns entre disciplines, quan aquí gairebé ningú parlava d'això. Al cap i a la fi, la UPC sempre ha estat la meva casa. Vaig estudiar Arquitectura a l'ETSAB, després va venir el màster BIM i, més recentment, he continuat formant-me aquí amb el postgrau en IA aplicada a la Logística i el Transport, a més de cursos sobre ètica en la IA i sobre prompts. En aquesta última etapa ha estat clau la Karina Gibert, que em va ensenyar a mirar la intel·ligència artificial amb rigor i amb sentit crític: entendre com funciona, però també com s'equivoca i quina responsabilitat tenim en aplicar-la. Aquesta mirada és la que avui intento portar a l'enginyeria, on la IA ha de créixer amb governança i amb les persones al centre. Per a mi, la UPC és el lloc que dóna resposta als interrogants que em van sorgint davant d'aquesta necessitat meva tan constant d'avançar. Si hagués de quedar-me amb un sol gran aprenentatge d'aquella etapa, seria aquest: tenir la inquietud de qüestionar com es fan les coses i no tindre por al canvi. Els professors ens van transmetre aquesta confiança real que podem ser agents de canvi. Més enllà del contingut tècnic, vas participar recentment en el nostre programa d'orientació Projecta't. De quina manera et va acompanyar a l'hora d'enfocar-te cap a nous reptes professionals? El programa Projecta't va arribar en un moment clau i va suposar un exercici molt interessant de pausa per agafar encara més impuls. En el dia a dia tècnic i de gestió solem anar amb el pilot automàtic posat, resolent projectes i urgències sense aturar-nos a mirar la foto global. Projecta't em va ajudar precisament a frenar, reflexionar i ordenar les meves meves fortaleses per entendre millor des de quan podia aportar més valor. Em va orientar a enfocar el canvi amb estratègia, identificar quines habilitats tenia consolidades, com abordar una nova etapa de lideratge i com posicionar-me davant de reptes de major responsabilitat. En cert sentit, va ser aplicar-me a mi mateixa el que intento fer en els projectes: qüestionar com es fan les coses per millorar-les. Des de la teva experiència i ara com a finalista change maker en la indústria AECO, quin consell li me donaries a qui s'està formant actualment en BIM i busca transformar el futur de l'edificació i les infraestructures? Prefereixo compartir el que he après pel camí i continuar aprenent de qui ve darrere. Si hagués de resumir la meva visió en unes pautes clau, serien aquestes: No us quedeu en l'eina. El programari que feu servir avui canviarà diverses vegades al llarg de la vostra carrera. El que roman és el mètode: entendre com es gestiona la informació, com es coordina un projecte i per què existeixen estàndards com la ISO 19650. Apreneu a parlar l'idioma del negoci. El BIM té valor quan ajuda a guanyar un concurs, a evitar haver de refer feina o a protegir el marge d'un projecte. Qui ho sap explicar així aconsegueix que l'escoltin. Apropeu-vos a la intel·ligència artificial amb esperit crític. La IA només és tan bona com les dades que l'alimenten. Per això la governança de la dada és bàsica. I, sobretot, no us oblideu de les persones. La transformació digital la fan els equips. Atreviu-vos a fer preguntes incòmodes, col·laboreu entre disciplines i compartiu el que sabeu. Com deia al principi, la nostra feina és ser la pega que ho uneix tot. Vull acabar dient que qui vulgui conversar sobre això, compartir una idea o plantejar un projecte pot comptar amb mi. Gràcies per donar-me aquest espai a la UPC, que considero la meva casa.

A la UPC School seguint treballant per oferir una orientació de qualitat adaptada a les necessitats del mercat laboral. En aquest sentit, hem presentat les conclusions de la prospecció del mercat professional realitzada dins del programa Projecta't , una iniciativa impulsada i 100% finançada pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya en la qual participem des de 2024. Aquest estudi, del qual se n'ha fet ressò recentment el Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, ens ha permès analitzar l'ecosistema tecnològic en tres àmbits estratègics en què som experts: informàtica i comunicacions, edificació i obra civil, i energia i aigua. Per dur a terme aquest estudi i millorar el nostre acompanyament, hem combinat l'anàlisi d'informes sectorials, l'avaluació de les ofertes de la nostra borsa de treball —on gairebé la meitat corresponien als sectors analitzats durant el curs 2024-2025—, entrevistes en profunditat amb empreses i experts acadèmics, i el retorn directe de les persones que hem orientat. Les conclusions principals de l'estudi per àmbit d'activitat destaquen: Informàtica i Comunicacions : El sector mostra una excel·lent salut laboral (segons el Baròmetre del Cercle Tecnològic de Catalunya 2025, per cada 100 llocs directes se'n generen 48 d'addicionals). En les nostres sessions d'orientació comprovem com destaquen especialment els perfils en intel·ligència artificial (IA), anàlisi de dades, ciberseguretat, cloud i desenvolupament de programari. Edificació i Obra Civil: La digitalització i la sostenibilitat redefineixen el sector mitjançant la consolidació del BIM, la construcció industrialitzada i la rehabilitació energètica, augmentant la demanda d'especialistes en integració de dades i gestió sostenible. Energia i Aigua: La descarbonització i la transició energètica acceleren la necessitat de perfils vinculats a les energies renovables, les xarxes intel·ligents ( smart grids ) i la digitalització del cicle integral de l'aigua. Més enllà de l'especialització tècnica, aquesta anàlisi ens ajuda a orientar cap a la creixent demanda de perfils híbrids —capaços de connectar la tecnologia amb la visió de negoci— així com de competències transversals com el pensament crític, la comunicació i la capacitat d'adaptació. Així mateix, hem identificat un gran potencial en la mobilitat intersectorial gràcies a rols comuns com el d'analista de dades. Oberta la 2a convocatòria del programa Després de l'èxit de la primera edició —en què 161 persones van completar el procés d'orientació a la UPC School— i amb el bagatge de la nostra prospecció de mercat, continuem de ple amb les sessions d'orientació. Si estàs en actiu a Catalunya i vols actualitzar les teves competències o reorientar la teva carrera, suma't al programa en qualsevol d'aquests tres àmbits: Transformació Digital Edificació i Obra Civil Energia Verda i Sostenibilitat Consulta tots els detalls i inscriu-te: Orientació professional Projecta't

El passat 29 d'octubre, la seu de l'ITeC (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya) va acollir una nova edició del ConTech Startup Day 2026 . La jornada, impulsada pel Barcelona ConTech Hub i l'ITeC, va reunir startups , inversors i professionals per analitzar l'evolució de les competències professionals i les principals tendències tecnològiques de la indústria de la construcció, com la intel·ligència artificial, l'automatització, els bessons digitals i la sostenibilitat. En el marc de l'esdeveniment, Joan-Marc Garcés Sabaté , professor del màster en BIM Management. Transformació Digital i Nous Models de Negoci de la UPC School i doctorand a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va impartir una conferència sobre les oportunitats que ofereix el metavers per transformar el sector de l'arquitectura, l'enginyeria, la construcció i les operacions (AECO) . Durant la seva intervenció, va destacar la necessitat de superar un enfocament centrat exclusivament en la tecnologia i prioritzar les necessitats reals dels professionals i les empreses del sector. En aquest sentit, va analitzar com la integració de tecnologies com el BIM, els bessons digitals, la intel·ligència artificial o la realitat virtual poden generar noves oportunitats en el disseny, la construcció i la gestió d'edificis i infraestructures. Al llarg de la sessió, va exposar aplicacions concretes en tot el cicle de vida dels actius: des de la validació col·laborativa de projectes a escala real i les visites híbrides d'obra fins al manteniment assistit de manera remota, la simulació de processos i la formació en entorns immersius. Així mateix, va assenyalar reptes prioritaris per al sector, entre els quals destaquen la interoperabilitat, la qualitat i traçabilitat de les dades i l'adaptació de les eines digitals als diferents perfils professionals. Aquests coneixements també formen part de la seva activitat docent al màster en BIM Management de la UPC School, on apropa a l'alumnat les últimes innovacions tecnològiques i la seva aplicació als reptes reals del sector. Aquesta connexió entre recerca, innovació i pràctica professional constitueix un dels valors diferencials d'aquest programa de màster, que el mes de gener iniciarà la seva 19a edició.

La UPC School ofereix descomptes d'entre el 5% i el 15% per matrícula anticipada en una selecció de màsters i postgraus que comencen en els primers mesos del 2027 , una oportunitat per impulsar la teva carrera professional amb una formació especialitzada i condicions avantatjoses. Si estàs pensant a ampliar els teus coneixements, especialitzar-te en un nou àmbit o fer un pas endavant en la teva trajectòria professional, ara és un bon moment per apostar per la teva formació. Formació especialitzada per avançar professionalment Els màsters i postgraus de la UPC School estan dissenyats per donar resposta als reptes actuals de les empreses i organitzacions, amb una oferta formativa en àmbits estratègics com l'arquitectura i l'entorn construït, l'enginyeria i la indústria avançada, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la direcció i gestió empresarial. Amb el segell de qualitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), referent en tecnologia, enginyeria i innovació, els programes combinen el rigor acadèmic amb una orientació pràctica i aplicada. A més, compten amb professorat expert i professionals en actiu que aporten una visió actualitzada dels principals reptes de cada sector. Consulta l'oferta de màsters i postgraus de la UPC School i descobreix els descomptes disponibles.