Una acció de la UPC School en diferents espais de l'ETSAB, l'ETSEIB i el Campus Nord de la UPC convida l'estudiantat a posar a prova la seva consciència en seguretat digital i els condueix a una formació pràctica en ciberseguretat per al dia a dia , que amplia el termini de matrícula fins al 15 d'octubre. La ciberseguretat forma part del nostre dia a dia. Contrasenyes, correus electrònics, codis QR, aplicacions i serveis digitals són presents constantment en la nostra vida acadèmica i personal. Però, sabem identificar una situació d e phishing abans de caure-hi? Amb l'objectiu de sensibilitzar la comunitat universitària sobre els riscos digitals i promoure hàbits més segurs, la UPC School ha dut als campus de la UPC una acció de conscienciació basada en una simulació d'un intent de phishing . La proposta parteix d'una situació quotidiana: un missatge que desperta la curiositat i convida a escanejar un codi QR. Un cop escanejat, l'usuari accedeix a una simulació d'una pàgina de login de la UPC. L'objectiu no és recopilar cap credencial, sinó recrear una situació similar a les que podem trobar en un intent real d'aquest tipus d'estafes. Després de l'intent d'accés, la persona descobreix que es tracta d'una simulació i rep informació i recomanacions per identificar aquest tipus d'amenaces. Des de la mateixa experiència, s'accedeix directament a la píndola formativa gratuïta: “ Ciberseguretat per al teu Dia a Dia” de la UPC School, una formació online de 5 hores pensada per sumar coneixements i eines pràctiques per protegir-se davant de les principals amenaces digitals. La formació, que acaba d'ampliar matrícula fins al 15 d'octubre, aborda qüestions especialment presents en el nostre dia a dia, com ara: Contrasenyes segures Autenticació multifactor (MFA) Phishing i webs fraudulentes Ús segur de la intel·ligència artificial Bones pràctiques de ciberseguretat L'objectiu és que la conscienciació no es quedi només en la identificació d'una possible amenaça, sinó que es tradueixi en coneixements i hàbits aplicables en el dia a dia. Accedeix a la píndola gratuïta: “Ciberseguretat per al teu Dia a Dia”

La microcredencial en Producció Virtual. Stagecrafting amb Unreal Engine i Pantalles LED obre una nova edició el 14 de novembre de 2026 , una proposta formativa centrada en els nous fluxos de treball de la producció virtual i en tecnologies com Unreal Engine, les pantalles LED, els sistemes de tracking i la intel·ligència artificial. A més, es pot sol·licitar una Beca Santander de 300 € per a la matrícula . El termini per demanar-la finalitza el 20 d'octubre i hi ha places limitades. Una formació pràctica en producció virtual La producció virtual està transformant la manera de crear continguts audiovisuals i està introduint nous fluxos de treball en àmbits com el cinema, la publicitat i els videojocs. Aquesta microcredencial ofereix una introducció pràctica a les principals eines i metodologies del sector, amb una formació basada en projectes i en l'experimentació directa amb tecnologia professional. Al llarg de 3 mesos i 45 hores lectives, l'alumnat aprendrà a aplicar tecnologies com Unreal Engine, les pantalles LED, els sistemes de tracking i la intel·ligència artificial en el desenvolupament de projectes audiovisuals. El programa recorre les diferents fases d'una producció virtual, des de la idea i la preproducció fins al desenvolupament del projecte, i incorpora aspectes com la configuració d'entorns virtuals, la composició d'imatges en escenaris híbrids, els criteris fotogràfics i artístics i les possibilitats de la IA aplicada a la creació de continguts. Aprendre en un entorn professional: el Parc Audiovisual de Catalunya Un dels principals atractius de la formació és la possibilitat de treballar al TRS Film Lab del Parc Audiovisual de Catalunya , un entorn professional i partner d'aquest projecte, equipat amb pantalles LED, sistema de tracking, Unreal Engine i equipament audiovisual professional. En aquest espai, els participants podran experimentar de primera mà amb les eines i els fluxos de treball de la producció virtual i traslladar els coneixements adquirits al desenvolupament d'un projecte audiovisual real.

Posem en marxa la 1a edició del postgrau en Lideratge i Transformació Universitària , una proposta formativa pionera dissenyada per capacitar els equips directius i gestors que han de guiar les institucions acadèmiques cap al futur. El programa, que atorga un títol propi de diploma d'expertesa expedit per la UPC, s'iniciarà el pròxim 20 de gener de 2027 i s'estendrà fins al setembre del mateix any, amb una càrrega de 15 ECTS (74 hores lectives). Les inscripcions ja estan obertes, amb un 15% de descompte per matrícula anticipada fins al 30 de novembre. Aquest postgrau neix en un escenari de disrupció sense precedents, marcat per l'acceleració de la intel·ligència artificial (IA), la competència global pel talent i la necessitat urgent de reforçar el compromís social de l'educació superior. Fa temps que les universitats han deixat de ser únicament centres de transmissió de coneixement per esdevenir motors centrals de la transformació econòmica, tecnològica i social. Tanmateix, la complexitat de la seva governança i la convivència entre la tradició i la innovació requereixen un model de gestió renovat. Això planteja una qüestió clau: com transformar institucions altament complexes preservant alhora la identitat i la missió acadèmica? Per respondre a aquesta qüestió i als reptes que se'n deriven, el nou postgrau vol contribuir en la transformació de les institucions d'educació superior des de la innovació i l'impacte en la societat . Per fer-ho, el programa capacita als responsables dels equips de govern i dels serveis universitaris i a professionals vinculats a les polítiques educatives, a la transferència de coneixement i la relació universitat-empresa, de manera que puguin exercir un lideratge efectiu i col·laboratiu, capaç de redissenyar la governança, impulsar la transformació digital i enfortir la connexió amb l'ecosistema (empreses, administració i ciutadania). Impulsat per la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària (CUDU) El postgrau està impulsat per la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària (CUDU) i compta amb la direcció acadèmica de Jasmina Berbegal , professora catedràtica de la UPC, experta en transferència tecnològica, directora de la Càtedra, i adjunta al vicerectorat de Política Universitària de la UPC. El programa compta amb un equip docent multidisciplinari, que reuneix figures reconegudes en estratègia, gestió de l'educació superior i lideratge institucional, com són Anna Fontcuberta , presidenta de l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne; Josep Pallarès , rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Xavier Marcet , president de la consultora Lead To Change i de la BCN Drucker Society; Joan Manuel del Pozo , president del Consell d'Educació de Catalunya, i Lluís F. Marsal , vicerector adjunt en Planificació Estratègica de la URV. El professorat es completa amb l'expertesa en governança, polítiques públiques i qualitat d'especialistes com Martí Casadesús , exdirector d'AQU Catalunya, i Carmen Pérez Esparrells , professora de la Universidad Autónoma de Madrid . A més, el programa fa un èmfasi especial en la transformació digital, la IA i la innovació docent gràcies a referents com Carina Soledad González , catedràtica de la Universidad de La Laguna i vicepresidenta de publicacions de l'IEEE Education Society; Albert Sangrà , catedràtic d'Educació a la Universitat Oberta de Catalunya; Faraón Llorens , expert en IA a la Universitat d'Alacant; Antonio Hernández Fernández , investigador en tecnología educativa a la UPC, i Núria Salan , professora de la UPC i vicepresidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. Metodologia d'aprenentatge en tres fases: Understand, Experience i Transform   L'itinerari formatiu combina la flexibilitat de l'aprenentatge en línia amb l'aplicació pràctica i el treball de camp que es desenvoluparà directament sobre l'ecosistema vinculat a cada institució participant: Fase 1: Understand (Online): Classes síncrones i asíncrones (els dimecres, cada 15 dies, de 16:00 a 19:00 h) dedicades a l'anàlisi del lideratge, governança, transformació digital i impacte global. Fase 2: Experience (Presencial a Barcelona) : Del 5 al 9 de juliol de 2027 , els participants faran una setmana immersiva a Barcelona, fent servir la UPC com a living lab per interactuar amb experts i expertes internacionals i potenciar el networking . Fase 3: Transform (Projecte Capstone): Desenvolupament d'un projecte tutoritzat per aplicar una millora directa i immediata a la institució d'origen del participant. Una iniciativa que passa directament a l'acció, alineant estratègia, execució i impacte mesurable.

La digitalització del sector de la construcció a Catalunya viu un moment decisiu impulsat per la coordinació entre administracions, el desenvolupament d'estàndards comuns i la seva exigència en les promocions d'habitatge públic. Parlem amb Eloi Coloma , director del màster en BIM Management de la UPC School i consultor a Coloma+Armengol sobre l'impacte d'aquesta aposta pública, l'evolució dels rols professionals, la integració de la Intel·ligència Artificial i les oportunitats que s'obren per a l'arquitectura i l'enginyeria en aquest nou ecosistema digital. El Govern català ha anunciat una inversió de prop de 3 milions d'euros per estendre el BIM a la tramitació de llicències i permisos, a més d'integrar-lo en projectes de gran envergadura com el Pla 50.000 habitatges. Com a director del màster en BIM a la UPC School i consultor, quina valoració en fas d'aquesta aposta pública? Estem davant del punt d'inflexió definitiu per a la digitalització del sector a Catalunya? Sí, probablement aquesta aposta representi un punt d'inflexió per a la digitalització del sector. No tant perquè farà que el BIM esdevingui un requisit indispensable per treballar en aquests projectes, com perquè contribuirà a visibilitzar-ne la utilitat real, en aquest cas per agilitzar els tràmits administratius. Per altra banda, espero que la incorporació del BIM en un àmbit tan rellevant com la tramitació de llicències i permisos tindrà un efecte tractor sobre la resta del sector. Pot afavorir que aquesta metodologia s'estengui a altres dimensions del procés, especialment a totes aquelles relacionades amb la presa de decisions durant la redacció del projecte. De fet, a parer meu l'estratègia correcta seria emprar-lo com a eina de disseny, per a prendre les millors decisions i a partir d'aquí, emprar-lo també per agilitzar la tramitació de les llicències com a una conseqüència lògica del pas anterior. Un dels grans frens a la digitalització ha estat el risc de treballar de forma disgregada. Quina solució aporta el conveni CoBIMCat (Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona i COAC) i què suposa aquest esforç d'estandardització conjunta per al sector? El CoBIMCat dona resposta a una demanda llargament sostinguda pel sector: que les administracions públiques treballin de manera coordinada per desenvolupar estàndards comuns i definir requisits homogenis que simplifiquin el compliment de les exigències relatives a la gestió de la informació en els contractes. Alhora, aquest marc de col·laboració permet que les diferents administracions comparteixin experiències, tant els encerts com els errors, i que aquest aprenentatge conjunt serveixi per impulsar polítiques d'implementació més sòlides i eficients. Finalment, CoBIMCat també permet coordinar el desenvolupament de l'entorn comú de dades de codi obert BIMRocket. La disponibilitat d'una infraestructura compartida d'aquest tipus és clau per facilitar una implementació més completa, coherent i accessible del BIM en el conjunt del sector públic i al conjunt de la indústria. El BIM ha deixat de ser una prova de laboratori: en una primera fase del Pla 50.000 habitatges, ja s'ha activat la construcció de 1.940 pisos en 38 solars exigint el BIM com a requisit. Com funcionarà aquesta via de col·laboració entre promotors, projectistes i administració per accelerar la construcció d'habitatge públic? Implementar BIM segons els estàndard actuals (regits per l'ISO 19650) no es limita a “demanar un BIM” (entenen “un BIM” com un model BIM) sinó treballar tota la informació del projecte en un entorn col·laboratiu gestionat per una sèrie de processos i normes. Per tant, s'obre un ventall d'oportunitats de millorar el producte final. En primer lloc, permet una millor coordinació multidisciplinària entre els projectistes, especialment en les primeres etapes del projecte. En segon lloc, habilita que els promotors puguin participar de les decisions de projecte de forma més propera i informada, sense requerir que els projectistes elaborin lliurables especialment dissenyats per a ells en activitats de revisió disruptives, sinó com una part del procés iteratiu de presa de decisions a partir del seguiment de determinats indicadors de rendibilitat i qualitat. Quelcom similar passa amb l'administració. En comptes d'actuar com un agent fiscalitzador, pot esdevenir un agent facilitador, ajudant als projectistes i contractistes a enfocar les seves propostes de manera òptima des del principi i reduir els temps d'espera abans d'obtenir una resposta en els tràmits. Però perquè aquests tres grups d'agents puguin col·laborar de manera efectiva, calen tres elements fonamentals. En primer lloc, un entorn compartit on aquesta col·laboració es pugui produir. Aquesta funció la pot assumir BIMRocket, com a entorn comú de dades al servei dels diferents agents. En segon lloc, cal disposar d'uns estàndards comuns que permetin que l'intercanvi d'informació sigui realment eficient i eficaç. Aquesta és precisament una de les aportacions dels esforços conjunts d'estandardització que s'estan impulsant. Finalment, també és imprescindible que els professionals implicats adquireixin les competències digitals adequades per a desenvolupar el seu rol de forma col·laborativa.  Des de la UPC School treballem des de fa més de deu anys en la capacitació del sector en aquestes competències, especialment en aquelles que permeten col·laborar i gestionar la informació mitjançant el BIM. La combinació d'infraestructura digital, estàndards compartits i professionals capacitats és el que pot fer possible una col·laboració més àgil i contribuir a accelerar la promoció d'habitatge públic. Des de la UPC i Coloma + Armengol (C+A) heu contribuït al desplegament de BIMRocket, la plataforma de programari lliure que la Generalitat ha adoptat com a columna vertebral d'aquest projecte. Per als no iniciats: què és exactament BIMRocket i quins reptes us heu trobat en el seu desplegament? Quina és la seva proposta de valor? Coloma + Armengol fa una mica més de deu anys que persegueix el somni d'emprar solucions d'entorns comuns de dades de codi obert. Per això, sempre que hem pogut, hem contribuït al desenvolupament d'aquesta mena d'eines i, en el cas concret de BIMRocket , ho hem fet des de fa mitja dècada. Tècnicament, BIMRocket és una tecnologia habilitadora d'entorns comuns de dades. Un entorn comú de dades és un marc de treball que permet gestionar de manera concurrent i col·laborativa la informació de tot el cicle de vida d'un edifici o d'una infraestructura. Aquest marc inclou tant les tecnologies que en fan possible la implementació com les polítiques i els procediments de gestió de la informació que les han d'acompanyar. A partir de l'experiència del projecte OpenToVers, finançat per Acció i el projecte GreenBIMxels, desenvolupat en col·laboració amb la UPC, hem pogut constatar que els principals reptes de BIMRocket són l'arquitectura i la governança. Si volem que esdevingui una solució d'entorn comú de dades d'ampli espectre, cal dotar-lo d'una arquitectura modular que permeti que diferents contribuïdors desenvolupin components de manera segura, ordenada i coordinada, garantint en tot moment la qualitat del programari. Per altra banda, cal establir un criteri de governança que permeti mantenir-lo vigent i determini el rumb que ha de seguir en cada moment. Aquí el CoBIMcat hi juga un paper fonamental. L'altre gran repte és aconseguir que els agents clau el facin servir. No és només una qüestió tecnològica, relacionada amb la implantació de la plataforma, sinó també política i organitzativa. Les administracions han d'establir en els seus contractes els requisits necessaris perquè BIMRocket esdevingui una eina central per a la gestió de la informació. Però no n'hi ha prou amb exigir-ne l'ús als proveïdors: internament també han de desenvolupar les polítiques de gestió necessàries perquè els models d'informació dels projectes, les obres i els equipaments resideixin i es gestionin efectivament dins d'aquestes plataformes. En definitiva, la principal proposta de valor de BIMRocket és oferir una infraestructura oberta, compartida i adaptable per gestionar la informació al llarg de tot el cicle de vida dels actius. Però el seu èxit dependrà, sobretot, que aquesta infraestructura sigui adoptada i utilitzada de manera real i sostinguda sota l'empara d'un consorci que en garanteixi la continuïtat precisament perquè el fan servir per als seus processos clau. S'espera que l'automatització redueixi els terminis de tramitació entre un 20% i un 50%. No obstant això, el context deixa clar que l'objectiu no és substituir els tècnics, sinó alliberar-los de la burocràcia repetitiva. Com creus que evolucionaran els rols professionals en aquest nou ecosistema? Quines noves oportunitats laborals s'obren? Efectivament, l'automatització en el nostre sector està orientada principalment a reduir les tasques que no aporten valor afegit. Això permet alliberar els professionals perquè puguin aplicar millor els seus coneixements, exercir el seu criteri tècnic i concentrar-se en aquelles activitats en què realment poden generar valor. En aquest nou ecosistema, alguns rols professionals evolucionaran cap a metodologies de treball que permetin demostrar, de manera verificable, el compliment dels requisits establerts pels clients i l'aportació de valor en general. Els models orientats a dades, com els models BIM i GIS, seran una peça clau per fer possible aquesta comprovació. Al mateix temps, l'automatització de la verificació de requisits impulsarà formes de treball més iteratives i incrementals. Això farà que sigui molt més habitual incorporar el client en la presa de decisions de manera sistemàtica al llarg de tot el procés, i no només en moments puntuals. Per tant, més que substituir els tècnics, aquest canvi transformarà la manera com treballen i obrirà oportunitats per a professionals capaços de gestionar informació estructurada, definir i comprovar requisits, desenvolupar processos iteratius i facilitar la col·laboració entre els diferents agents. La irrupció de la Intel·ligència Artificial també ha arribat al món del BIM. Quin paper creus que jugarà realment la IA en la transformació digital del sector de l'edificació durant els pròxims anys? El BIM aporta una estructura de dades compartida sobre els edificis i les infraestructures, mentre que la IA permet analitzar aquestes dades, detectar patrons, fer prediccions i automatitzar determinades tasques. Durant els pròxims anys veurem aplicacions molt concretes, com ara la comprovació automàtica de requisits, la detecció d'incoherències, la generació i comparació d'alternatives de disseny, la predicció de costos, terminis o consums, i el suport a la presa de decisions al llarg de tot el cicle de vida dels actius. Ara bé, perquè la IA sigui realment útil, necessita dades estructurades, fiables i accessibles. En aquest sentit, el BIM i els entorns comuns de dades són una condició prèvia fonamental. Sense una bona gestió de la informació, la IA pot produir resultats aparentment convincents, però poc fiables. Implementar Entorns Comuns de Dades corporatius, que puguin manegar un gran volum de dades i fins i tot, compartir-les amb altres agents, és la clau per a poder entrenar models d'IA propis i de qualitat. Per tant, el principal canvi no serà només tecnològic, sinó també professional i organitzatiu. Els tècnics hauran de saber formular bé els problemes, validar els resultats, comprendre les limitacions dels sistemes i assumir la responsabilitat sobre les decisions. La IA automatitzarà una part del treball, però el criteri tècnic, el coneixement del context i la capacitat de prendre decisions continuaran sent essencials. En definitiva, la combinació del BIM i la intel·ligència artificial pot accelerar profundament la transformació digital del sector, sempre que s'implanti amb dades de qualitat, processos ben definits i professionals capacitats per utilitzar-la de manera crítica. Amb la mirada posada en el primer trimestre de 2027, data en què la Generalitat vol implantar progressivament aquest model, la necessitat de professionals que dominin el BIM i la gestió de dades serà cada cop major. Quin missatge li donaria a un jove arquitecte o enginyer que veu la construcció com un sector "tradicional"? Com cal preparar-se per esdevenir un actor clau en aquesta revolució digital?  La construcció és, efectivament, un sector tradicional, però precisament per això ofereix moltíssimes oportunitats a aquells professionals que siguin capaços d'aprofitar les tendències disruptives associades a la digitalització. La meva recomanació és formar-se, investigar i mantenir una actitud de permanent curiositat davant les tecnologies que tenim al nostre abast. Però no n'hi ha prou amb aprendre a utilitzar eines. També cal entendre el context en què es desenvolupen i les metodologies adequades per aplicar-les, perquè una mateixa tecnologia digital, segons com la utilitzem, pot produir resultats molt diferents. També és important treballar una proposta de valor pròpia: pensar què es vol oferir als clients i quin propòsit hi ha darrere d'aquesta aportació. No cal ser l'única persona que ofereixi aquest valor, però sí que ha de ser una proposta coherent, conscient i connectada amb una manera pròpia d'entendre la professió. Això implica revisar críticament alguns dels paradigmes que hem après fins ara. Alguns continuaran sent plenament vàlids, però limitar-se exclusivament als enfocaments tradicionals els farà perdre moltes oportunitats i, en alguns casos, fins i tot dificultarà entendre realment com la digitalització està transformant el sector. En definitiva, per esdevenir un actor clau en aquesta transformació cal combinar coneixement tècnic, criteri, curiositat, capacitat d'aprenentatge i una proposta de valor clara.

La UPC School i Schneider Electric han celebrat la sessió de cloenda de la primera edició del postgrau en Gestió Energètica en Centres de Dades , una formació pionera orientada a capacitar perfils tècnics en la gestió eficient, operativa i sostenible d'aquestes infraestructures crítiques. L'acte va tenir lloc el dijous 16 de juliol a les oficines de Schneider Electric a Barcelona (Carrer de Bac de Roda, 52). La jornada va començar amb la benvinguda institucional per donar pas al nucli central de la sessió: la celebració del Demo Day . Aquest espai va posar en valor l'orientació pràctica del programa, en el qual els 22 participants, repartits en quatre grups de treball, van presentar les seves solucions a reptes reals en la gestió energètica avançada de data centers . Cada grup va disposar de 12 minuts de presentació i d'un espai de debat amb el tribunal d'avaluació, format per Eduardo Prieto en representació de la UPC, i Miguel Ángel Barreno i Aleix Señís per part de Schneider Electric. Les propostes van posar de manifest l'aplicació pràctica dels coneixements adquirits en matèria d'eficiència energètica, refrigeració avançada i disseny de microxarxes. Després de la cloenda acadèmica, la jornada va finalitzar amb un espai de networking entre els participants, el panell d'experts i els representants de les dues institucions. Amb el tancament d'aquesta primera edició, impulsada en el marc de Connèxia UPC, la UPC School i Schneider Electric consoliden la seva aliança per a la transferència de coneixement i la preparació de talent especialitzat en un sector estratègic i en ple creixement com és el dels centres de dades.