La digitalització del sector de la construcció a Catalunya viu un moment decisiu impulsat per la coordinació entre administracions, el desenvolupament d'estàndards comuns i la seva exigència en les promocions d'habitatge públic. Parlem amb Eloi Coloma , director del màster en BIM Management de la UPC School i consultor a Coloma+Armengol sobre l'impacte d'aquesta aposta pública, l'evolució dels rols professionals, la integració de la Intel·ligència Artificial i les oportunitats que s'obren per a l'arquitectura i l'enginyeria en aquest nou ecosistema digital. El Govern català ha anunciat una inversió de prop de 3 milions d'euros per estendre el BIM a la tramitació de llicències i permisos, a més d'integrar-lo en projectes de gran envergadura com el Pla 50.000 habitatges. Com a director del màster en BIM a la UPC School i consultor, quina valoració en fas d'aquesta aposta pública? Estem davant del punt d'inflexió definitiu per a la digitalització del sector a Catalunya? Sí, probablement aquesta aposta representi un punt d'inflexió per a la digitalització del sector. No tant perquè farà que el BIM esdevingui un requisit indispensable per treballar en aquests projectes, com perquè contribuirà a visibilitzar-ne la utilitat real, en aquest cas per agilitzar els tràmits administratius. Per altra banda, espero que la incorporació del BIM en un àmbit tan rellevant com la tramitació de llicències i permisos tindrà un efecte tractor sobre la resta del sector. Pot afavorir que aquesta metodologia s'estengui a altres dimensions del procés, especialment a totes aquelles relacionades amb la presa de decisions durant la redacció del projecte. De fet, a parer meu l'estratègia correcta seria emprar-lo com a eina de disseny, per a prendre les millors decisions i a partir d'aquí, emprar-lo també per agilitzar la tramitació de les llicències com a una conseqüència lògica del pas anterior. Un dels grans frens a la digitalització ha estat el risc de treballar de forma disgregada. Quina solució aporta el conveni CoBIMCat (Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona i COAC) i què suposa aquest esforç d'estandardització conjunta per al sector? El CoBIMCat dona resposta a una demanda llargament sostinguda pel sector: que les administracions públiques treballin de manera coordinada per desenvolupar estàndards comuns i definir requisits homogenis que simplifiquin el compliment de les exigències relatives a la gestió de la informació en els contractes. Alhora, aquest marc de col·laboració permet que les diferents administracions comparteixin experiències, tant els encerts com els errors, i que aquest aprenentatge conjunt serveixi per impulsar polítiques d'implementació més sòlides i eficients. Finalment, CoBIMCat també permet coordinar el desenvolupament de l'entorn comú de dades de codi obert BIMRocket. La disponibilitat d'una infraestructura compartida d'aquest tipus és clau per facilitar una implementació més completa, coherent i accessible del BIM en el conjunt del sector públic i al conjunt de la indústria. El BIM ha deixat de ser una prova de laboratori: en una primera fase del Pla 50.000 habitatges, ja s'ha activat la construcció de 1.940 pisos en 38 solars exigint el BIM com a requisit. Com funcionarà aquesta via de col·laboració entre promotors, projectistes i administració per accelerar la construcció d'habitatge públic? Implementar BIM segons els estàndard actuals (regits per l'ISO 19650) no es limita a “demanar un BIM” (entenen “un BIM” com un model BIM) sinó treballar tota la informació del projecte en un entorn col·laboratiu gestionat per una sèrie de processos i normes. Per tant, s'obre un ventall d'oportunitats de millorar el producte final. En primer lloc, permet una millor coordinació multidisciplinària entre els projectistes, especialment en les primeres etapes del projecte. En segon lloc, habilita que els promotors puguin participar de les decisions de projecte de forma més propera i informada, sense requerir que els projectistes elaborin lliurables especialment dissenyats per a ells en activitats de revisió disruptives, sinó com una part del procés iteratiu de presa de decisions a partir del seguiment de determinats indicadors de rendibilitat i qualitat. Quelcom similar passa amb l'administració. En comptes d'actuar com un agent fiscalitzador, pot esdevenir un agent facilitador, ajudant als projectistes i contractistes a enfocar les seves propostes de manera òptima des del principi i reduir els temps d'espera abans d'obtenir una resposta en els tràmits. Però perquè aquests tres grups d'agents puguin col·laborar de manera efectiva, calen tres elements fonamentals. En primer lloc, un entorn compartit on aquesta col·laboració es pugui produir. Aquesta funció la pot assumir BIMRocket, com a entorn comú de dades al servei dels diferents agents. En segon lloc, cal disposar d'uns estàndards comuns que permetin que l'intercanvi d'informació sigui realment eficient i eficaç. Aquesta és precisament una de les aportacions dels esforços conjunts d'estandardització que s'estan impulsant. Finalment, també és imprescindible que els professionals implicats adquireixin les competències digitals adequades per a desenvolupar el seu rol de forma col·laborativa.  Des de la UPC School treballem des de fa més de deu anys en la capacitació del sector en aquestes competències, especialment en aquelles que permeten col·laborar i gestionar la informació mitjançant el BIM. La combinació d'infraestructura digital, estàndards compartits i professionals capacitats és el que pot fer possible una col·laboració més àgil i contribuir a accelerar la promoció d'habitatge públic. Des de la UPC i Coloma + Armengol (C+A) heu contribuït al desplegament de BIMRocket, la plataforma de programari lliure que la Generalitat ha adoptat com a columna vertebral d'aquest projecte. Per als no iniciats: què és exactament BIMRocket i quins reptes us heu trobat en el seu desplegament? Quina és la seva proposta de valor? Coloma + Armengol fa una mica més de deu anys que persegueix el somni d'emprar solucions d'entorns comuns de dades de codi obert. Per això, sempre que hem pogut, hem contribuït al desenvolupament d'aquesta mena d'eines i, en el cas concret de BIMRocket , ho hem fet des de fa mitja dècada. Tècnicament, BIMRocket és una tecnologia habilitadora d'entorns comuns de dades. Un entorn comú de dades és un marc de treball que permet gestionar de manera concurrent i col·laborativa la informació de tot el cicle de vida d'un edifici o d'una infraestructura. Aquest marc inclou tant les tecnologies que en fan possible la implementació com les polítiques i els procediments de gestió de la informació que les han d'acompanyar. A partir de l'experiència del projecte OpenToVers, finançat per Acció i el projecte GreenBIMxels, desenvolupat en col·laboració amb la UPC, hem pogut constatar que els principals reptes de BIMRocket són l'arquitectura i la governança. Si volem que esdevingui una solució d'entorn comú de dades d'ampli espectre, cal dotar-lo d'una arquitectura modular que permeti que diferents contribuïdors desenvolupin components de manera segura, ordenada i coordinada, garantint en tot moment la qualitat del programari. Per altra banda, cal establir un criteri de governança que permeti mantenir-lo vigent i determini el rumb que ha de seguir en cada moment. Aquí el CoBIMcat hi juga un paper fonamental. L'altre gran repte és aconseguir que els agents clau el facin servir. No és només una qüestió tecnològica, relacionada amb la implantació de la plataforma, sinó també política i organitzativa. Les administracions han d'establir en els seus contractes els requisits necessaris perquè BIMRocket esdevingui una eina central per a la gestió de la informació. Però no n'hi ha prou amb exigir-ne l'ús als proveïdors: internament també han de desenvolupar les polítiques de gestió necessàries perquè els models d'informació dels projectes, les obres i els equipaments resideixin i es gestionin efectivament dins d'aquestes plataformes. En definitiva, la principal proposta de valor de BIMRocket és oferir una infraestructura oberta, compartida i adaptable per gestionar la informació al llarg de tot el cicle de vida dels actius. Però el seu èxit dependrà, sobretot, que aquesta infraestructura sigui adoptada i utilitzada de manera real i sostinguda sota l'empara d'un consorci que en garanteixi la continuïtat precisament perquè el fan servir per als seus processos clau. S'espera que l'automatització redueixi els terminis de tramitació entre un 20% i un 50%. No obstant això, el context deixa clar que l'objectiu no és substituir els tècnics, sinó alliberar-los de la burocràcia repetitiva. Com creus que evolucionaran els rols professionals en aquest nou ecosistema? Quines noves oportunitats laborals s'obren? Efectivament, l'automatització en el nostre sector està orientada principalment a reduir les tasques que no aporten valor afegit. Això permet alliberar els professionals perquè puguin aplicar millor els seus coneixements, exercir el seu criteri tècnic i concentrar-se en aquelles activitats en què realment poden generar valor. En aquest nou ecosistema, alguns rols professionals evolucionaran cap a metodologies de treball que permetin demostrar, de manera verificable, el compliment dels requisits establerts pels clients i l'aportació de valor en general. Els models orientats a dades, com els models BIM i GIS, seran una peça clau per fer possible aquesta comprovació. Al mateix temps, l'automatització de la verificació de requisits impulsarà formes de treball més iteratives i incrementals. Això farà que sigui molt més habitual incorporar el client en la presa de decisions de manera sistemàtica al llarg de tot el procés, i no només en moments puntuals. Per tant, més que substituir els tècnics, aquest canvi transformarà la manera com treballen i obrirà oportunitats per a professionals capaços de gestionar informació estructurada, definir i comprovar requisits, desenvolupar processos iteratius i facilitar la col·laboració entre els diferents agents. La irrupció de la Intel·ligència Artificial també ha arribat al món del BIM. Quin paper creus que jugarà realment la IA en la transformació digital del sector de l'edificació durant els pròxims anys? El BIM aporta una estructura de dades compartida sobre els edificis i les infraestructures, mentre que la IA permet analitzar aquestes dades, detectar patrons, fer prediccions i automatitzar determinades tasques. Durant els pròxims anys veurem aplicacions molt concretes, com ara la comprovació automàtica de requisits, la detecció d'incoherències, la generació i comparació d'alternatives de disseny, la predicció de costos, terminis o consums, i el suport a la presa de decisions al llarg de tot el cicle de vida dels actius. Ara bé, perquè la IA sigui realment útil, necessita dades estructurades, fiables i accessibles. En aquest sentit, el BIM i els entorns comuns de dades són una condició prèvia fonamental. Sense una bona gestió de la informació, la IA pot produir resultats aparentment convincents, però poc fiables. Implementar Entorns Comuns de Dades corporatius, que puguin manegar un gran volum de dades i fins i tot, compartir-les amb altres agents, és la clau per a poder entrenar models d'IA propis i de qualitat. Per tant, el principal canvi no serà només tecnològic, sinó també professional i organitzatiu. Els tècnics hauran de saber formular bé els problemes, validar els resultats, comprendre les limitacions dels sistemes i assumir la responsabilitat sobre les decisions. La IA automatitzarà una part del treball, però el criteri tècnic, el coneixement del context i la capacitat de prendre decisions continuaran sent essencials. En definitiva, la combinació del BIM i la intel·ligència artificial pot accelerar profundament la transformació digital del sector, sempre que s'implanti amb dades de qualitat, processos ben definits i professionals capacitats per utilitzar-la de manera crítica. Amb la mirada posada en el primer trimestre de 2027, data en què la Generalitat vol implantar progressivament aquest model, la necessitat de professionals que dominin el BIM i la gestió de dades serà cada cop major. Quin missatge li donaria a un jove arquitecte o enginyer que veu la construcció com un sector "tradicional"? Com cal preparar-se per esdevenir un actor clau en aquesta revolució digital?  La construcció és, efectivament, un sector tradicional, però precisament per això ofereix moltíssimes oportunitats a aquells professionals que siguin capaços d'aprofitar les tendències disruptives associades a la digitalització. La meva recomanació és formar-se, investigar i mantenir una actitud de permanent curiositat davant les tecnologies que tenim al nostre abast. Però no n'hi ha prou amb aprendre a utilitzar eines. També cal entendre el context en què es desenvolupen i les metodologies adequades per aplicar-les, perquè una mateixa tecnologia digital, segons com la utilitzem, pot produir resultats molt diferents. També és important treballar una proposta de valor pròpia: pensar què es vol oferir als clients i quin propòsit hi ha darrere d'aquesta aportació. No cal ser l'única persona que ofereixi aquest valor, però sí que ha de ser una proposta coherent, conscient i connectada amb una manera pròpia d'entendre la professió. Això implica revisar críticament alguns dels paradigmes que hem après fins ara. Alguns continuaran sent plenament vàlids, però limitar-se exclusivament als enfocaments tradicionals els farà perdre moltes oportunitats i, en alguns casos, fins i tot dificultarà entendre realment com la digitalització està transformant el sector. En definitiva, per esdevenir un actor clau en aquesta transformació cal combinar coneixement tècnic, criteri, curiositat, capacitat d'aprenentatge i una proposta de valor clara.